Antoni Roca
Lope de Vega va escriure una obra sobre la vida de Roca més de 50 anys després del seu "ajusticiamiento"
En el segle XIX, diversos escriptors rastrejaven èpoques anteriors a la recerca d'inspiració. Eren anys de tirar la vista enrere i fer recerca a la caça de llegendes o herois antics que traslladar a la literatura. En alguns casos, aquests autors van imprimir un vel de romanticisme a personatges reals que, rescatats de l'oblit, van passar a ser protagonistes idíl·lics de les seves obres. Així van néixer herois moderns estil Robin Hood, que robava als rics per a repartir-lo als pobres en una parenceria de generositat, una mica impropi d'un bandit. A Catalunya, va ser Víctor Balaguer qui va recuperar una versió una mica ensucrada del temible i admirat bandoler català Joan de Serrallonga. Originari d'Osona, és actualment el bandit més famós de la història de Catalunya. Però no és el primer. I tampoc el més gran. Un curs sobre història que se celebra en la Universitat Catalana d'Estiu, que explica el passat de Catalunya a partir de personatges clau però desconeguts, redescubreix la figura del major bandoler català de tots els temps: Antoni Roca. Per al professor d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona i professor del curs, Ángel Caseu, Roca va esser "el primer bandit professional de Catalunya i el més gran, va arribar a tenir als seus ordres a uns 1.500-3.000 homes i va ser capaç d'arrasar la Cerdanya en una setmana. Representa un abans i després en la història del bandolerisme català".
Segons Caseu, abans de les seves investigacions mai s'havia seguit la trajectòria de Roca.
El seu origen cal buscar-lo bastants anys abans de la irrupció del famós Serrallonga del segle XVII: a la fi de la dècada de 1510. Procedent d'una família acomodada de Organyá (Alt Urgell), i ja amb els vots de sacerdot, es va convertir en el primer bandit professional de Catalunya: "Bandits ocasionals, que lluitaven en guerres internes entre senyors feudals als quals servien com pagesos, existien des del segle XIV, però és Antoni Roca el primer professional de la violència", explica Caseu. Sota la protecció de nobles o barons, Roca va arrasar i va cremar ciutats com mercenari juntament amb la seva banda de delinqüents. Des del principi, Roca es va convertir en una llegenda viva per la seva crueltat, intel·ligència i capacitat de lideratge. "Quan el normal era que un bandit fora acompanyat de 12 a 30 seguidors, Roca va al capdavant de 70 o 80 criminals", comenta Caseu. La seva habilitat per a l'estratègia i el seu gran bagatge cultural li van permetre teixir una tela protectora i confidencial que arribava fins a la ciutat de Barcelona i s'estenia fins a França. En el país gal va aconseguir protecció després d'assassinar a diversos homes del rei. "No es detenia davant ningú!", assenyala Caseu. Després del seu pas per França, Roca va tornar al Principat al capdavant de 1.500 a 3.000 bandits que van propagar el terror per la Cerdanya i el Rosselló. El virrey Francesc de Borja, que posteriorment va ser santificat, li va declarar "enemic públic en nom de Catalunya".
En el seu moment de màxima esplendor, es van succeir els desafiaments de Roca al poder. "Quan més li perseguien, Roca es va plantar a Barcelona com desafiament al rei! Era la seva resposta al ajusticiamiento de dos dels seus homes de confiança setmanes abans. Encara que el rei va mobilitzar a 1.500 soldats per a evitar la seva fugida de la ciutat, Roca va aconseguir escapar sa i estalvi". El seu llarg historial de crims va acabar en 1548, quan homes de la seva confiança, subornats, li van trair i va ser condemnat a pena de mort i tortures. Els seus membres esquarterats van ser col·locats a les portes de la ciutat. Segons Caseu, un exemple de la importància de Roca en la seva època és que "Lope de Vega va escriure una obra de teatre sobre la seva vida mes de cinquanta anys després. En la seva obra, Lope de Vega minimitzava la crueltat d'Antoni Roca encara que, a diferència dels autors del segle XIX, sense arribar a trans-formar-lo en un heroi modern.»
